El PECT “Porcí de Lleida, la producció sostenible intel·ligent” , per mitjà de les seves operacions, aborda la majoria dels reptes del sector porcí identificats, com es desprèn dels objectius estratègics del PECT i dels específics de les operacions i de les seves actuacions.
Les quatre operacions del PECT incideixen de manera directa en la majoria dels reptes i les línies estratègiques identificades pels representants del sector per donar-hi resposta. L’augment del nivell sanitari de les explotacions (PORCÍ-SANITAT), la millora del tractament i la gestió dels purins, les mesures de reducció de l’impacte ambiental (PORCÍ-EFICIENT i PORCÍ-DEJECCIONS) , la millora de la competitivitat del sector (PORCÍ-EFICIENT i PORCÍ-TECNOLÒGIC), la implicació amb la societat (PORCÍ-TECNOLÒGIC) i la millora de l’eficiència alimentària (PORCÍ-EFICIENT i PORCÍ-TECNOLÒGIC). En part, l’operació PORCÍ-TECNOLÒGIC dona resposta al repte de la formació professional especialitzada, no de forma reglada però sí en quant als continguts formatius.
Els principals reptes que afronta el sector i les línies estratègiques per donar-hi resposta són els següents:
La sanitat és un aspecte fonamental que afecta de manera directa la competitivitat de les explotacions. Des dels costos de producció fins a la imatge que arriba al consumidor final. Per aquest motiu s’han d’incrementar els estudis i els controls de la sanitat a les granges. Una línia d’acció concreta en aquest àmbit és la creació de centres públics de neteja i desinfecció dels vehicles ja que els que hi ha són privats i això suposa un problema a l’hora de poder netejar i desinfectar els camions
La millora del tractament i gestió dels purins és un dels grans reptes estratègics del sector. A la vegada és d’una gran complexitat perquè afecta el disseny de les instal·lacions, el maneig, la nutrició, els sistemes de tractament, l’emmagatzematge, la utilització d’equips de mesura directa dels nutrients o l’aplicació localitzada, per esmentar-ne només alguns. A més, cal la implicació a fons de les administracions públiques amb incentius equiparables als dels països competidors i de manera molt especial els relacionats amb la producció de biogàs o la subvenció d’una part del cost del transport en funció de la distància on el purí es pugui aplicar
3.1. Implantar mesures i incentius per tal que les explotacions més grans, disposin de plantes de tractament de purins a les mateixes granges, amb el consegüent aprofitament energètic, la reducció d’impacte ambiental i dels costos de producció.
3.2. A cavall de l’impacte mediambiental i el social, la reducció i l’eliminació de les olors esdevindrà un imperatiu a mig i llarg termini per la qual cosa cal impulsar des d’ara les mesures necessàries per a fer-hi front.
En l’àmbit mundial, la producció de carn de porc es situa en primer lloc respecte a la producció de carn d’altres espècies, és, doncs un sector molt competitiu. El nostre ha estat, fins ara, un model d’èxit, però perquè ho pugui seguir essent cal analitzar a fons els punts forts i els punts febles i actuar en conseqüència. Una de les estratègies que podrien millorar la nostra posició competitiva seria fomentar major integració amb el sector agrari local, aprofitant millor els recursos de proximitat i les sinergies derivades d’aquesta integració.
Cal impulsar una branca especifica de la formació professional orientada al maneig del bestiar i de les granges. La professionalitat, en aquest i en tots els àmbits és un aspecte clau per a la millora de la productivitat i la competitivitat. Aquest punt està relacionat amb el §8, ja que la consideració social d’una professió està directament relacionada amb la seva capacitat d’atracció, a la vegada que el major coneixement i les habilitats requerides per exercir-la en reforcen la consideració
La millora de les infraestructures té dos aspectes bàsics: la millora de les instal·lacions de les granges, pel seu impacte en la sanitat, la productivitat i la imatge i la millora dels camins i accessos a les explotacions ramaderes
És el client final qui determina la cadena de valor, i no al revés, com semblaria desprendre’s de la gestió tradicional en el sector i, en la mesura del possible, són les vendes que han de determinar la producció. En aquest sentit cal fer un gran esforç de màrqueting, és a dir, estudis de mercat, de preferències del consumidors, preus, productes, presentació, promoció, distribució, etc. i, estudiar la possibilitat de crear una marca de qualitat de Lleida, posant en valor el fet que és la primera en producció de porcí de Catalunya.
A banda dels aspectes econòmics, l’estatus social d’una professió està directament lligat amb la seva capacitat d’atracció de talent. En el nostre entorn cultural la figura del ramader/granger no té la consideració que correspon a la seva importància en el sistema econòmic. Cal una major integració amb la societat civil perquè conegui quina és la tasca real que realitza i no prevalguin els tòpics
Actualment s’utilitzen molt poc els recursos del territori per alimentar els porcs que s’hi produeixen. Es compra molt a fora quan disposem de recursos naturals i de proximitat en qualitat i quantitat.
Potenciar la recerca en eficiència alimentària incideix de manera directa en els costos de producció, en les fonts de proveïment de primeres matèries, en la qualitat de les canals i en les característiques de les dejeccions. Aquest impacte múltiple en fa un element estratègic decisiu.